L’actualitat política a Catalunya, present i futur

El moviment independentista és un moviment revolucionari essencialment no violent que vol implantar la República Catalana amb l’objectiu d’aconseguir un país millor des del punt de vista social. Aquest fet ha estat amagat pels partits contraris, que han parlat sempre de banderes i d’unitat però mai de drets socials, democràcia ni llibertat. Faig aquesta introducció al tema perquè em sembla que situa molt bé la situació del país. El moviment independentista lluita contra unes estructures d’estat molt fortes, les espanyoles, que no han volgut escoltar mai les propostes de diàleg que li arribaven des de Catalunya i que ha reaccionat només amb repressió.

Malgrat la virulència d’aquest repressió, que molts no ens esperàvem, i la manca de resposta de la UE, a Catalunya el moviment republicà ha aconseguit victòries importants que han marcat d’una manera molt evident un abans i un després.

L’1 d’octubre ha estat una d’aquestes victòries. Aquest dia el poble es va organitzar per tal de protegir les urnes i es va aconseguir de votar i guanyar el referèndum, amb una participació sorprenent donades les contínues agressions de la policia arreu del territori de Catalunya, accions repressives ben documentades que han donat la volta al món. Les persones que hi van participar veuen aquesta data com una fita important en la construcció de la República, ha consolidat el teixit social a molts barris i pobles del territori i en volen defensar la memòria que des d’Espanya es vol esborrar.

Les eleccions del 21 de desembre han estat una altra victòria. Aquestes eleccions que havien estat convocades per aconseguir una victòria del PP i C’s les van guanyar els partits republicans. Van guanyar, tot i tenir en contra la Junta Electoral que va actuar de manera partidista en tot moment. Només cal recordar l’immensa carpa que van poder muntar C’s a la Plaça Universitat en contra de l’opinió de l’Ajuntament de la ciutat i les contínues prohibicions del color groc i de rètols amb la paraula democràcia. A aquesta actuació, impròpia d’una JE democràtica, s’hi va afegir el fet que la majoria de líders del moviment independentista estaven a la presó i a l’exili, sense poder participar a reunions ni a la campanya electoral i que la policia vinguda de diferents parts d’Espanya es passejava pels carrers, amb les sirenes xisclant, i pel cels, amb els helicòpters, sobrevolant concentracions i actes per tal d’atemorir la gent.

Després d’aquests dos fet hi ha hagut la proclamació de la República que no s’ha fet efectiva i l’aparent divisió dels partits que han de tirar endavant la legislatura.

Els partits polítics independentistes veuen dues maneres diferents de continuar la legislatura: hi ha qui vol tornar a l’autonomisme par tal de recuperar les institucions i qui vol fet efectiva la República tot i els obstacles que hi posa el govern espanyol.

Fer efectiva la república és el desig de la majoria de gent que va defensar les urnes el dia 1 d’octubre i que volia defensar la república el 27 d’octubre. Aquests dies van plantar cara a les forces de l’estat i no volen oblidar aquests fets.

Per altra banda el retorn a l’autonomisme no és possible. Quan escoltem els missatges que ens arriben dels partits del “gobierno” es veu ben clar que només acceptaran una submissió completa. Volen que s’oblidi el que ha passat, s’esforcen a esborrar la realitat de totes les maneres possibles, només cal veure com amaguen l’actuació policial de l’1 d’octubre. L’autonomisme tampoc aconseguirà l’alliberament dels presos polítics perquè els mantindran a la presó justament perquè els consideren la garantia per tal d’aconseguir que fem bondat.

Només ens queda un camí, que és el de fer efectiva la República, camí que possiblement serà llarg i amb avenços i retrocessos però que estem obligats a recórrer fins al final. No podem perdre aquesta oportunitat si el que de veritat volem és viure en un país més just des del punt vista social i on la democràcia sigui efectiva .

Aquest enfrontament, sempre pacífic, amb l’estat espanyol no pot ser lineal, la situació és massa complexa per tal que l’avenç sigui continuat. Ara mateix retrocedim quan cedim davant la repressió de l’estat espanyol que impedeix a les forces guanyadores de les eleccions de constituir el govern votat. I avancem quan anem posant traves a la constitució d’un govern dòcil amb allò que ens volen imposar des de Madrid. També avancem perquè des del passat 1 d’octubre ha crescut la força i l’organització de la gent al carrer. I avancem amb l’existència dels polítics a l’exili, la formació d’ estructures republicanes a Brussel·les i l’evidència que molts països europeus no compren la visió de la justícia espanyola donat que ja hi ha tres països que s’oposen al retorn a Espanya dels exiliats perquè son considerats com a presos de consciència.

Es possible que finalment els partits independentistes aconsegueixin de formar govern perquè sembla que ningú vol tornar a fer eleccions. Hem de tenir en compte però que això no vol pas dir que aquesta fos una mala opció ni que necessàriament s’aconseguís un mal resultat per a les forces republicanes. Segurament en unes noves eleccions ni les llistes serien les mateixes ni els vots es distribuirien de la mateixa manera perquè els canvis que està patint el nostre país afecten també les estructures polítiques i els partits tradicionals, com s’ha anat evidenciant durant aquests darrers anys.

Davant nostra tenim un camí difícil i extraordinari alhora. Haurem de fer dues coses simultàniament, resistir pacíficament davant la repressió i plantar cara per anar avançant. Per fer tot això necessitem un govern ferm i decidit per tal de seguir conjuntament aquest camí tant esperançador.

La feina és monumental i engrescadora perquè participar en la construcció d’un país nou és una cosa fantàstica.

Teresa Calveras

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here